Dimecres passat, vaig assistir a una conferencia sobre Aquilino Barrachina, l’ultim alcalde socialista de de Pego durant la II república, i l’arxiver municipal, ens explicava les tortures que li van practicar els feixistes i el canvari que li van fer viure per defendre uns ideals d’esquerres i per mantindres fidel al seu poble. En una de les ultimes cartes que els va enviar a la seva familia, acabava diguent “Morire per defendre al proletariat i a la casa del poble“, en aquest moment es quant et corre una fredor per les venes que t’aborrona de dalt a baix pensant en tots quells morts de dignitat, assasinats per no voler baixar el cap al passar pel costat del senyoret.

Aquest cas també es el de Guillem Agulló, assasinat avuí fa 15 anys per defendre al seu país i per sentirse Valencià i defendre la seva ideologia. 15 anys despres de l’assasinat de Guillem, continuem vivint a un país on es registren a l’any unes 600 agresions feixistes, amb la complicitat de la policia, que a mes de defendre al Botxí, en molts casos el botxí son ells mateixos.

Guillem era un jove de burjassot, amb les il.lusions propies de dels 18 anys, i els somnis d’un futur mes lliure. Quan el van assasinar, jo apenes tenia 7 anys i he conegut el seu cas gracies entre d’altes als grups de musica que han cantat sobre ell i per el llibre que va escriure la seva familia. Així i tot m’he trobat amb ell en moltes lluites i en moltes batalles que he viscut.

València ciutat, es un niu de fatxes que et fa viure en constant frustració,  recorde la passada campanya electoral, quant presentaven a la seu de la intersindical el llibre “El mes calent… al front de Madrid”, un llibre escrit per els diputats d’Esquerra Republicana en la passada legislatura (2004-2008), i com ve sent costum, un grup del que en aquesta ciutat s’anomena Blaveros, ens esperaven a la porta al crit de “murió, murió, murió, Guillem Agulló” entre altres perles. Efectivament, Guillem Agulló, s’ha convertit tant en un mite per a nosaltres(els catalanistes) com en un projectil carregat de rabia per a ells (els fatxes), que dessitjarien fer en tots nosaltres el mateix que van fer en Guillem.

Avuí com tantes altres voltes recordem a Guillem, amb un nuc a l’estomac que es desfa poc a poc quant veiem que cada volta som mes antifeixistes els que omplim els carrers.

Aquiulino Barrachina i Guillem Agulló, morts per la llibertat i contra el feixisme.

La lluita continua.